Seguidors

dissabte, 9 de març del 2013

MES I MIG

Hola amigues,

Avui fa mes i mig que no publico res, mes i mig que he desitjat moltes vegades anar a dormir i despertar-me en el 2014.
No entraré en detalls perquè a ningú li agrada escoltar misèries.
Gairebé totes heu passat per alguna època dolenta en la vostra vida i sabeu que en aquets moments no desitges parlar amb ningú, però crec que això ja s'ha acabat i començo a veure la llum...
És per això que vull tornar poc a poc a la normalitat i tornar a donar-li vida al blog.
No sé si seré capaç de portar el mateix ritme d'abans però prometo tornar a escriure i a ensenyar-vos les coses que he fet durant aquesta diguem-ne "època fosca".

Res més, només donar-vos les gràcies a totes les que heu esperat la meva tornada, a les que m'han donat suport per telèfon, a les que han vingut a veure'm... en definitiva a les que heu demostrat que l'amistat encara existeix.
Una abraçada molt gran per totes vosaltres.

Hola amigas,

Hoy hace mes y medio que no publico nada, mes y medio en el que he deseado muchas veces irme a dormir y despertarme en el 2014.
No entraré en detalles porque a nadie le gusta escuchar miserias.
Casi todas habéis pasado por alguna época mala en vuestra vida y sabéis que en esos momentos no deseas hablar con nadie, pero creo que eso ya se ha acabado y empiezo a ver la luz...
Es por eso que quiero volver poco a poco a la normalidad y volver a darle vida al blog.
No sé si seré capaz de llevar el mismo ritmo de antes pero prometo volver a escribir y ha enseñaros las cosas que he hecho durante esta digamos "época oscura".
Nada más, sólo daros las gracias a todas las que habéis esperado mi regreso, a las que me han dado soporte por teléfono, a las que han venido a verme... en definitiva... a las que habéis demostrado que la amistad todavía existe.
Un abrazo muy grande para todas vosotras.




Per començar us ensenyaré una cosa de les que he fet,
he de dir-vos que gairebé tot el que he fet 
durant aquest temps ha sigut de ganxet. 
Era el més fàcil per mi en aquests moments 
ja que podia portar-ho sempre amb mi.
És un altre xal Elise; com que em savia el gràfic de memòria...





Para empezar os enseñaré una cosa de las que he hecho,
he de deciros que casi todo lo que he hecho 
durante este tiempo ha sido de crochet.
Era lo mas fácil para mi en estos momentos
ya que podía llevarlo siempre conmigo.
Es otro chal Elise; como me sabía el gráfico de memoria...



15 comentaris:

  1. que bonito el chal
    y bueno , como dices, en estos momentos dificiles , hay que pensar en que algun dia nos cambia la vida y volvemos a ver las cosas positivamente

    te mando muchos abrazos y animos,
    y teje , es una muy buena terapia !!
    besitos

    ResponElimina
  2. No te preocupes que de todo se sale. Esos colores tan bonitos del chal seguro que te levantan el ánimo. Besos.
    Nuria

    ResponElimina
  3. Ostres Rosa , em podia imaginar molta feina, poc temps, o qualsevol altra cosa. És veritat que tots passem moments difícils, i és per això que no els desitjes a ningú. El què desitjo és que puguis tornar al teu blog com et proposes. Però ha de ser una cosa gratificant, un s'ho ha de prendre amb calma i anar fent. Espero que puguis tornar a la teva rutina habitual i a veure els teus treballs que són fantàstics. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. Aquest colors tan bonics i alegres del xal han de ser una mostra d´aquesta llum al final del túnel.
    Ànims que de tot, o quasi be tot, s´en surt i en sortim mes forts.
    Cuida´t molt!!

    ResponElimina
  5. Rosa, espero que todo vuelva a la normalidad rápidamente.
    Te deseo lo mejor, y mientras tanto sigue con el ganchillo que es una muy buena terapia.
    Besitos guapa!!!

    ResponElimina
  6. Espero que tot estigui en el camí. No m'imagino el que has patit, però ser que allò i a quí més estimem, són qui ens donen les millors alegries, però tambè, quan menys ho esperem, ens donen algun susto.
    M'alegro tornar a veure activitat per aquí.
    Una abraçada ben forta.

    ResponElimina
  7. Mucho ánimo Rosa, ser positivas y fuertes es lo único que nos queda para ir dejándo atrás esas sombras de miedo y tristeza, lo importante es tener fuerza para ir un poquitín más adelante de lo que el desanimo nos echa para atrás y así, poco a poco ir ganando batallas para acabar ganando la guerra!!!!
    El
    Chal precioso y los colores un caleidoscopio de buenos augurios para ti
    Muchos besos

    ResponElimina
  8. Hola Rosa, llevo días preguntándole a Susana por ti y extrañada de ver que no publicabas nada. Espero que poco a poco vayas recuperando la normalidad y pases el bache. Recomendación: un paseo por Sitges la semana que viene y totalmente recuperada!! (jeje)
    Un abrazo enorme.

    ResponElimina
  9. Hola rosa! Es cierto que a veces tenemos rachas malas... pero siempre sale el sol ... tenemos que hacer piña!!

    Una maravilla el chal!!

    Muchos besos

    ResponElimina
  10. T'ha quedat molt maco, molt alegre!
    Estic contenta que estiguis animada, així podrem tornar a veure les coses tan boniques que fas.
    Petons

    ResponElimina
  11. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  12. M'alegro de tenir noticies teves. Desitjo que et recuperis del tot i molts ànims!!
    El xal te uns colors molt alegres, és un bon senyal.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  13. !Animo Rosa!!! si empiezas a ver la luz es buena señal.hay veces que entramos en un callejon sin salida pero no nos damos cuenta que podemos salir por donde hemos entrado!!uhi que lio de palabras

    ResponElimina
  14. Si et serveix de consol et diré que la majoria de persones passem per moments així. Després retornem més forts. Molts, molts ànims i no deixis de publicar que el seguim amb moltes ganes.

    ResponElimina
  15. Espero que hagi passat el xàfec i que estiguis en vies de recuperació. Una abraçada

    ResponElimina